SOCIETAT COOPERATIVA CATALANA DE TREBALL ASSOCIAT (SCC)

SOCIETAT COOPERATIVA CATALANA DE TREBALL ASSOCIAT (SCC)
La cooperativa de treball associat és una societat que associa tres o més persones
físiques, sota els principis de lliure adhesió i de baixa voluntària, que es proposen produir
béns o prestar serveis a terceres persones aportant, bàsicament, el seu treball. Els seus
principis fonamentals són la gestió democràtica i la voluntat de millorar les relacions
humanes  i  de  posar  els  interessos  col·lectius  per  damunt  de  tota  idea  de  benefici
particular.

Característiques
La seva estructura és purament democràtica: els socis s’estructuren en una assemblea
general que escull, seguint el sistema d’un home un vot, el consell rector, que administra i
representa la cooperativa per si mateix o delega en un director perquè ho faci. El conjunt
de vots dels socis col·laboradors no pot superar en cap cas el 40% de la totalitat dels vots
socials.
La  seva  denominació  "societat  cooperativa  catalana"  o  l'abreviatura  corresponent
(SCoopC o SCC) s’ha d'incloure necessàriament en tota la documentació i aquesta ha
d'indicar el règim de responsabilitat del socis que pot ser limitat (SCCL) al capital aportat o
il·limitat (SCCIl·ltda.).
El  capital  social  mínim  és  de  3.000  euros  que  han  d’estar  totalment  subscrits  i
desemborsats  en  el  moment  de  la  constitució.  El  capital  social  és  constituït  per  les
aportacions obligatòries i/o voluntàries dels socis, que s’han d’acreditar mitjançant títols o
llibretes de participació nominatius.
Les aportacions dels socis poden ésser en diner o no dineràries (béns o drets patrimonials
susceptibles de valoració econòmica). El consell rector n’ha de fixar la vàlua i responen
solidàriament de la realitat de les aportacions no dineràries.
Els estatuts han de fixar l'aportació obligatòria per adquirir la condició de soci, que pot
ésser igual o proporcional a l'activitat cooperativitzada desenvolupada o compromesa per
a cada soci.
Condicions
El treball que desenvolupen els socis treballadors i els treballadors contractats s’anomena
activitat cooperativitzada. Aquesta, per llei, ha de complir que el nombre d’hores a l’any
fetes pels treballadors amb contracte de treball no superi el 30% del total d’hores a l’any
fetes pels socis treballadors. En el càlcul d’aquest percentatge no s’han de tenir en
compte:
• Els treballadors integrats en la cooperativa per subrogació legal i els que
s’incorporin a activitats sotmeses a la dita subrogació.
• Els treballadors que substitueixin socis treballadors que es trobin en situació
d’excedència  o  d’incapacitat  laboral  temporal,  o  gaudint  de  permís  per
maternitat o paternitat, adopció o acolliment, exercint un càrrec públic o
complint un deure públic de caràcter inexcusable.• Els treballadors que treballin en centres de treball subordinat o accessori.
• Els treballadors amb contractes de treball en pràctiques, per a la formació o
per obra o servei determinats.
• Els treballadors contractats de conformitat amb una disposició de foment de
l’ocupació de persones amb discapacitats físiques o psíquiques
No hi ha límit a l’aportació per part d’un soci al capital social. Aquesta mesura permet
potenciar la inversió, ja que no té cap repercussió, atès que ni els drets socials ni la
participació  en  els  excedents  depenen  del  capital  social,  sinó  de  l’activitat
cooperativitzada.
Els  estatuts  socials  poden  regular  la  possibilitat  que  la  cooperativa  tingui  socis
col·laboradors, persones físiques o jurídiques, públiques o privades que, sense dur a
terme l’activitat cooperativitzada principal, puguin col·laborar en la consecució de l’objecte
social de la cooperativa.
Llurs drets i obligacions queden regulats pel que disposen els estatuts socials, i, en tot allò
que no hi sigui establert, pel que pactin les parts. Mai el conjunt dels vots a l'assemblea
general que se’ls assigni pot superar el 40% de la totalitat de vots socials.
Les condicions de llurs aportacions al capital, que es comptabilitzen separadament de les
dels socis i no tenen límit, són les que determinen els estatuts, l’acord de l’assemblea o el
pacte entre les parts. Els estatuts poden atribuir fins a un 45% dels excedents anuals a la
distribució  entre  els  socis  col·laboradors,  en  proporció  al  capital  que  aquests  hagin
desemborsat. En aquest cas, s’han de fer càrrec de les pèrdues de l’exercici en la mateixa
proporció fins al límit de llur aportació.
Els excedents o beneficis es distribueixin entre els socis com a retorn cooperatiu en
proporció a les operacions, els serveis o les activitats que cadascú hagi fet amb la
cooperativa. El retorn cooperatiu és el complement de les retribucions salarials avançades
durant l’any, mitjançant bestretes laborals, que en la pràctica funcionen com una nòmina,
tant a efectes comptables com de la Seguretat Social.
La societat cooperativa de treball associat disposa d’uns òrgans per funcionar:
L’assemblea general. Està constituïda per tots els socis. És l’òrgan d’expressió de la
voluntat social. Els seus acords són obligatoris per a la totalitat dels socis i adherits.
El consell rector. És l’òrgan de representació i govern de la societat. Gestiona l’empresa i
exerceix, quan escau, el control permanent i directe de la gestió de l’empresa.
Interventors  de  comptes.  N’hi pot haver  fins a tres,  que tenen dret  a comprovar  en
qualsevol moment la documentació de la cooperativa. Si aquesta és formada per tres
membres, la societat resta exempta de nomenar un interventor o una interventora de
comptes.
Avantatges
Les  cooperatives  estan  considerades  per  totes  les  instàncies  com  la  forma  més
democràtica de constituir-se, ja que es tracta d’una societat amb activitat econòmica, però
també amb uns clars objectius socials, com és la creació de llocs de treball a travésd’empreses comunitàries. És per això que els organismes públics afavoreixen i potencien,
doncs, la creació d’aquest tipus de societat, concedint-li ajudes específiques, seguint
aquesta filosofia.
Les cooperatives de treball associat són considerades especialment protegides si, entre
altres requisits, la retribució dels socis no sobrepassa el 200% de la mitjana de retribució
normal del sector d’activitat i el nombre de jornades legals de treballadors per compte
d’altri amb qualsevol tipus de contracte no indefinit no supera el 20% del total de les
jornades legals de treball realitzades pels socis.
Les  cooperatives  de  treball  associat  que  compleixen  les  condicions  per  estar
considerades protegides gaudeixen d’importants beneficis fiscals, que es concreten en:
• El tipus de l’impost de societats pels resultats cooperatius                   - procedents
de  l’activitat  cooperativa  realitzada  -  queda  en  el  20%.  Les  cooperatives
especialment protegides tenen a més una bonificació del 50% en la quota íntegra
de l’impost de societats.
• Exempció  de  l’Impost  sobre  Transmissions  Patrimonials  i  Actes  Jurídics
Documentats  pels  actes  propis  del  funcionament  de  la  cooperativa,  com  la
constitució,  l’adquisició  de  béns  destinats  directament  al  complement  dels  fins
socials i estatutaris, etc.
• En l’impost de societats, gaudeixen de llibertat d’amortització de l’actiu fix nou
amortitzable, adquirit en el termini de tres anys a partir de la seva inscripció en el
registre de cooperatives.
Els socis treballadors han d’estar donats d’alta a la Seguretat Social, i poden triar el règim
general o bé l’especial d’autònoms, opció recollida en els estatuts i que obliga tots els
components.
Els  estatuts  de  la  cooperativa  poden  regular,  com  a  matèria  de  règim  de  treball,
l’organització  del  treball,  les  jornades,  el  descans  setmanal,  les  festes  laborals,  les
vacances, els permisos, la classificació professional, els criteris retributius - especialment
les bestretes laborals -, la mobilitat funcional i geogràfica, les excedències o qualsevol
altra causa de suspensió o extinció de la relació de treball cooperatiu i, en general, tota
altra matèria vinculada directament amb els drets i les obligacions derivats de la prestació
de treball pels socis treballadors.
Aquesta forma jurídica permet als socis fundadors o a aquells que s’hi incorporen, si tenen
reconegut el dret a una prestació d’atur, la facultat de sol·licitar l’import íntegre d’aquesta
prestació per aportar-la a la cooperativa, realitzant l’anomenada capitalització de l’atur, o
sol·licitud de pagament únic de la prestació.
S'estableixen una sèrie de programes de subvencions per al foment de l'economia social
a Catalunya, els quals beneficien a les societats cooperatives i als seus socis treballadors.
( Veure "informació sobre ajuts i subvencions”).Inconvenients
El protagonisme que la llei dóna als socis cooperatius els obliga a exercir els seus drets
de manera responsable, obligant-los a arribar acords majoritaris en cas de conflictes. Les
relacions interpersonals adquireixen una importància cabdal en un marc legal en què els
criteris personals i professionals prenen més valor que l’aportació de capital, per tant
s’han d’evitar conflictes de relació entre els socis que podrien ser un inconvenient en la
gestió empresarial.
El màxim de treballadors no socis no pot superar el 10% dek total, tret dels que tinguin un
contracte de durada determinada. Els assalariats indefinits amb més d’un any d’antiguitat
a l’empresa poden demanar ser socis.
La remuneració salarial dels socis, anomenada bestreta laboral, es paga mensualment a
compte dels beneficis que es preveu que generarà la cooperativa de treball associat (en la
pràctica funciona com una nòmina a tots els efectes). En cas de pèrdues, el soci pot estar
obligat a eixugar-les, retornant part d’aquesta bestreta. Això implica que el sou no és fix,
com en altres relacions laborals, sinó que varia d’acord amb la marxa de la cooperativa.
A diferència d’altres formes jurídiques, en la cooperativa de treball associat els excedents
obtinguts a la fi de l’exercici no són de lliure disposició.
Dels  excedents  comptabilitzats  per  la  determinació  del  resultat  cooperatiu,  un  cop
deduïdes  les  pèrdues  de  qualsevol  naturalesa  d’exercicis  anteriors,  i  abans  de  la
consideració  de  l’impost  de  societats,  s’han  de  destinar,  almenys,  els  percentatges
següents:
a) Amb caràcter general, el 30%, al fons de reserva obligatori, i el 10%, al fons
d’educació i promoció cooperatives.
b) El 50% dels excedents procedents de la regularització de balanços, al fons de
reserva obligatori.
c) El 100% dels excedents procedents de les plusvàlues obtingudes per l’alienació
dels  elements  de  l’immobilitzat  material  o  immaterial,  segons  els  termes  que
determina la llei, al fons de reserva obligatori.
És clar que l’objectiu bàsic d’aquesta mesura és incrementar els fons propis i per tant
augmentar la solvència econòmica de la cooperativa.